Objectius
En acabar la unitat sabràs...
- Saludar y despedirte en catalán, distinguiendo el registro informal (Hola, Adéu) del formal (Bon dia, A reveure).
- Presentarte: decir tu nombre y preguntar el de otra persona (Em dic... / Com et dius?).
- Decir de dónde eres y preguntarlo (Soc del País Basc / D'on ets?).
- Decir dónde vives y preguntarlo (Visc a Andorra / On vius?).
- Hablar de idiomas: qué lenguas hablas y en qué medida (Parlo castellà i una mica d'anglès).
- Usar los pronombres personales sujeto y el presente de indicativo de cuatro verbos clave: ser, dir-se, viure, parlar.
- Usar los artículos definidos el / la / l' / els / les y formar el femenino de nombres y gentilicios.
- Preguntar con com, on, d'on, quin/quina.
- Reconocer y producir los sonidos propios del catalán: vocal neutra, vocales abiertas y cerradas, essa sorda y sonora, -r final muda, y los dígrafos ny, ll y la ela geminada l·l.
- Contar del 0 al 20 y decir los días de la semana.
- Situar el catalán: sus variantes (central, valencià, balear) y su condición de lengua oficial de Andorra.
Diàleg
Situació: l'Olaia acaba d'arribar a Andorra la Vella. Al primer dia de classe de català coneix en Marc, un company de curs.
| Qui | Català | Español |
|---|---|---|
| MARC | Hola! Bon dia. | ¡Hola! Buenos días. |
| OLAIA | Bon dia! | ¡Buenos días! |
| MARC | Em dic Marc. I tu, com et dius? | Me llamo Marc. Y tú, ¿cómo te llamas? |
| OLAIA | Em dic Olaia. | Me llamo Olaia. |
| MARC | Olaia... És un nom molt bonic. D'on ets? | Olaia... Es un nombre muy bonito. ¿De dónde eres? |
| OLAIA | Soc del País Basc, de Bilbao. I tu? | Soy del País Vasco, de Bilbao. ¿Y tú? |
| MARC | Jo soc d'aquí a prop, de la Seu d'Urgell. I ara on vius? | Yo soy de aquí cerca, de la Seu d'Urgell. Y ahora, ¿dónde vives? |
| OLAIA | Ara visc a Andorra la Vella. Encara no conec ningú! | Ahora vivo en Andorra la Vella. ¡Todavía no conozco a nadie! |
| MARC | Doncs ja em coneixes a mi. Quines llengües parles? | Pues ya me conoces a mí. ¿Qué idiomas hablas? |
| OLAIA | Parlo castellà, una mica d'anglès i molt poc de basc. Català, encara no... | Hablo castellano, un poco de inglés y muy poco de vasco. Catalán, todavía no... |
| MARC | Però ets aquí, i això ja és molt. | Pero estás aquí, y eso ya es mucho. |
| OLAIA | Gràcies, ets molt amable. Una pregunta: com es diu «gracias» en català? | Gracias, eres muy amable. Una pregunta: ¿cómo se dice «gracias» en catalán? |
| MARC | Es diu «gràcies». I «de nada» es diu «de res». | Se dice «gràcies». Y «de nada» se dice «de res». |
| OLAIA | Gràcies, Marc! | ¡Gracias, Marc! |
| MARC | De res! Molt de gust, Olaia. | ¡De nada! Mucho gusto, Olaia. |
| OLAIA | Igualment. Adéu, fins demà! | Igualmente. ¡Adiós, hasta mañana! |
Notes de comprensió
- Em dic... = me llamo.... Literalmente «me digo». Es la fórmula normal: Em dic Olaia.
- D'on ets? = ¿de dónde eres?. de + on se apostrofa siempre: d'on, nunca «de on».
- una mica de... = un poco de.... Fórmula fija muy útil: una mica d'anglès.
- Doncs = pues. Muletilla de enlace, frecuentísima en la conversación.
- Molt de gust / Igualment = mucho gusto / igualmente. Par fijo al conocer a alguien.
- en Marc / l'Olaia: en catalán central, delante de los nombres de persona se pone artículo: en (masculino, ante consonante), la (femenino, ante consonante) y l' (ante vocal). Se dice en Marc ve (Marc viene), l'Olaia viu aquí (Olaia vive aquí). Al dirigirte a la persona, no: Adéu, Marc!
Com sona
El catalán tiene ocho sonidos vocálicos frente a los cinco del castellano. Esta es la mayor dificultad para un castellanohablante, y también lo que más marca el acento. Vale la pena dedicarle tiempo desde el día 1.
1 · La vocal neutra (ə) — el sonido estrella
En catalán central, la a y la e átonas (sin acento tónico) se pronuncian igual: como una vocal relajada, intermedia, que llamamos vocal neutra y transcribimos ə.
| Escrito | Suena | Traducción |
|---|---|---|
| hola | Ò-lə | hola |
| parla | PAR-lə | habla |
| dona | DÒ-nə | mujer |
| parles | PAR-ləs | hablas |
| setmana | sət-MÁ-nə | semana |
| catalana | kə-tə-LÁ-nə | catalana |
2 · La o átona suena u
Igual de importante y aún más contraintuitivo: la o sin acento tónico se pronuncia [u].
| Escrito | Suena | Traducción |
|---|---|---|
| parlo | PAR-lu | hablo |
| hospital | us-pi-TÁL | hospital |
| bonic | bu-NÍK | bonito |
| portuguès | pur-tu-GÈS | portugués |
| donar | du-NÁ | dar |
3 · Vocales abiertas y cerradas: è/é y ò/ó
Cuando la e y la o sí llevan acento tónico, pueden ser abiertas (boca más abierta, como una a teñida) o cerradas (como en castellano). La grafía lo marca con el acento: è, ò = abiertas · é, ó = cerradas.
| Abierta (è / ò) | Cerrada (é / ó) |
|---|---|
| be (cordero) — BÈ | bé (bien) — BÉ |
| deu (diez) — DÈU | déu (dios) — DÉU |
| nou (nueve) — NÒU | nou (nuevo) — NÓU |
| os (hueso) — ÒS | ós (oso) — ÓS |
| bo (bueno) — BÒ | bon (buen) — BÓN |
Fíjate en las cuatro primeras filas: son pares mínimos reales. deu y déu se escriben casi igual y solo se distinguen por si la e es abierta o cerrada. Lo mismo nou (9) y nou (nuevo), que se escriben exactamente igual: solo el sonido los separa.
4 · Essa sorda i essa sonora
En castellano solo existe la s sorda (como en casa, rosa: siempre [s]). El catalán distingue dos sonidos, y confundirlos cambia palabras:
| Sorda [s] — como en castellano | Sonora [z] — como el zumbido de una abeja |
|---|---|
| sis (seis) — SIS | casa (casa) — KÁ-zə |
| rossa (rubia) — RÓ-sə | rosa (rosa) — RÒ-zə |
| passar (pasar) — pə-SÁ | camisa (camisa) — kə-MÍ-zə |
| Suïssa (Suiza) — su-Í-sə | zero (cero) — ZÈ-ru |
Reglas prácticas:
- s entre vocales → sonora [z]: casa, rosa, italiana... y también presentar.
- ss entre vocales → sorda [s]: passar, professor, dissabte.
- s a principio de palabra o junto a consonante → sorda: soc, set, visc.
- z → siempre sonora: zero, onze, quinze.
5 · La -r final muda
En catalán central, la r final de palabra normalmente NO se pronuncia.
| Escrito | Suena | Traducción |
|---|---|---|
| parlar | pər-LÁ | hablar |
| carrer | kə-RÉ | calle |
| primer | pri-MÉ | primero |
| dinar | di-NÁ | comer |
| professor | pru-fə-SÓ | profesor |
Excepción principal: en la mayoría de monosílabos sí se pronuncia: mar (MAR), cor (KÒR), car (KAR), dur (DUR), clar (KLAR).
6 · Dígrafs: ny, ll i l'ela geminada l·l
| Grafía | Sonido | Ejemplo | Suena |
|---|---|---|---|
| ny | = ñ castellana | any (año) | AÑ |
| ll | = ll castellana (elle) | llibre (libro) | LLÍ-brə |
| l·l | l larga, NO ll | intel·ligent | in-tə-li-ZHÉN |
La ela geminada (l·l, con punto volado) se pronuncia como una l alargada o doble, nunca como elle. Es una grafía exclusiva del catalán:
- intel·ligent — inteligente
- col·legi — colegio
- novel·la — novela
- il·lusió — ilusión
- excel·lent — excelente
Mini-drill de pronunciación
Lee en voz alta tres veces, exagerando la vocal neutra:
Hola, em dic Olaia. Soc del País Basc i ara visc a Andorra. Parlo castellà i una mica d'anglès.
Ò-lə, əm DIK u-LÁ-jə. SÒK dəl pə-ÍS BASK i Á-rə BISK ə ən-DÒ-rə lə BÉ-ʎə. PAR-lu kəs-tə-LLÀ i Ú-nə MÍ-kə dən-GLÈS.
Gramàtica
1 · Els pronoms personals subjecte
Igual que en castellano, el catalán omite el pronombre sujeto salvo que quiera enfatizar o contrastar. La terminación del verbo ya dice quién habla.
| Persona | Català | Español |
|---|---|---|
| 1ª sing. | jo | yo |
| 2ª sing. informal | tu | tú |
| 3ª sing. | ell / ella | él / ella |
| 2ª sing. formal | vostè | usted |
| 1ª pl. | nosaltres | nosotros / nosotras |
| 2ª pl. informal | vosaltres | vosotros / vosotras |
| 3ª pl. | ells / elles | ellos / ellas |
| 2ª pl. formal | vostès | ustedes |
Exemples
- Soc de Bilbao. — Soy de Bilbao. (sin pronombre: lo normal)
- Jo soc de Bilbao, i tu? — Yo soy de Bilbao, ¿y tú? (con pronombre: contraste)
- Vostè és el professor? — ¿Usted es el profesor?
- vostè lleva verbo en 3ª persona, exactamente como usted: Vostè parla català (no «vostè parles»).
- nosaltres / vosaltres no tienen forma femenina distinta: valen para grupos de hombres, de mujeres o mixtos.
- No abuses de jo y tu. Decir Jo em dic Olaia i jo visc a Andorra suena tan raro como en castellano.
2 · El present d'indicatiu: ser, dir-se, viure, parlar
ser — ser/estar (identidad, origen, profesión)
| Persona | Català | Español |
|---|---|---|
| jo | soc | soy |
| tu | ets | eres |
| ell/ella/vostè | és | es |
| nosaltres | som | somos |
| vosaltres | sou | sois |
| ells/elles/vostès | són | son |
Exemples
- Soc basca. — Soy vasca.
- D'on ets? — ¿De dónde eres?
- Som companys de classe. — Somos compañeros de clase.
dir-se — llamarse
| Persona | Català | Español |
|---|---|---|
| jo | em dic | me llamo |
| tu | et dius | te llamas |
| ell/ella/vostè | es diu | se llama |
| nosaltres | ens diem | nos llamamos |
| vosaltres | us dieu | os llamáis |
| ells/elles/vostès | es diuen | se llaman |
Exemples
- Em dic Olaia. — Me llamo Olaia.
- Com et dius? — ¿Cómo te llamas?
- Com es diu «gracias» en català? — ¿Cómo se dice «gracias» en catalán?
- Las formas son em / et / es, no «me / te / se». Decir «me dic» es un castellanismo muy marcado.
- Se escriben separadas del verbo cuando van delante: em dic, et dius. (En el infinitivo van con guion: dir-se.)
- El mismo verbo sirve para decirse algo: Com es diu això? — ¿Cómo se dice esto?
viure — vivir
| Persona | Català | Español |
|---|---|---|
| jo | visc | vivo |
| tu | vius | vives |
| ell/ella/vostè | viu | vive |
| nosaltres | vivim | vivimos |
| vosaltres | viviu | vivís |
| ells/elles/vostès | viuen | viven |
Exemples
- Visc a Andorra la Vella. — Vivo en Andorra la Vella.
- On vius? — ¿Dónde vives?
- Els meus pares viuen a Bilbao. — Mis padres viven en Bilbao.
- La 1ª persona es visc (con -sc), irregular. No existe «vivo».
- Se vive a un sitio, no «en»: visc a Barcelona, visc a Andorra. Con nombres comunes también: visc a la muntanya.
parlar — hablar (modelo de la 1ª conjugación, verbos en -ar)
| Persona | Català | Español |
|---|---|---|
| jo | parlo | hablo |
| tu | parles | hablas |
| ell/ella/vostè | parla | habla |
| nosaltres | parlem | hablamos |
| vosaltres | parleu | habláis |
| ells/elles/vostès | parlen | hablan |
Se conjugan igual: estudiar (estudiar), treballar (trabajar), escoltar (escuchar), cantar (cantar), arribar (llegar).
Exemples
- Parlo castellà i una mica d'anglès. — Hablo castellano y un poco de inglés.
- Quines llengües parles? — ¿Qué idiomas hablas?
- A Andorra parlen català. — En Andorra hablan catalán.
- La 1ª persona acaba en -o (y suena -u): parlo. En valenciano sería parle y en balear parl; en catalán central estándar, -o.
- Los idiomas se dicen sin artículo con parlar: Parlo català (no «parlo el català»).
3 · Els articles definits: el / la / l' / els / les
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculí | el noi · l'home | els nois · els homes |
| Femení | la noia · l'escola | les noies · les escoles |
Regla del apóstrofe: el y la se convierten en l' delante de palabra que empiece por vocal o h.
- el + amic → l'amic (el amigo)
- la + escola → l'escola (la escuela)
- el + home → l'home (el hombre)
Excepción (femenino): la NO se apostrofa delante de i-, u-, hi-, hu- átonas:
- la idea (no «l'idea») · la universitat · la història · la humanitat
- Pero sí: l'illa (la í es tónica), l'única.
Exemples
- L'Olaia viu a Andorra. — Olaia vive en Andorra.
- Els dies de la setmana. — Los días de la semana.
- Les llengües oficials. — Las lenguas oficiales.
- El plural masculino es els, no «los». Y se pronuncia əls.
- l' va pegado a la palabra, sin espacio: l'amic, no «l' amic».
- Delante de nombres de persona femeninos que empiezan por vocal también: l'Olaia, l'Anna, l'Elena.
4 · El gènere: formació del femení
| Regla | Masculí | Femení |
|---|---|---|
| Masculino + -a | noi (chico) | noia (chica) |
| Acabado en -c → -ca | basc | basca |
| Acabado en -à → -ana | català · andorrà | catalana · andorrana |
| Acabado en -ès → -esa | francès · anglès | francesa · anglesa |
| Acabado en -ny → -nya | alemany | alemanya |
| Acabado en -or → -ora | professor | professora |
| Invariables (acabados en -e, -a, -ista) | estudiant, periodista | igual |
Exemples
- Ell és basc i ella és basca. — Él es vasco y ella es vasca.
- Un noi català, una noia catalana. — Un chico catalán, una chica catalana.
- La professora és francesa. — La profesora es francesa.
- català → catalana pierde el acento al añadir la sílaba (la tónica ya no es la última).
- francès → francesa también pierde el acento, y la s pasa a sonar sonora [z]: fran-SÈS / fran-SÉ-zə.
- Algunos géneros no coinciden con el castellano: el costum (la costumbre), el senyal (la señal), la llet (la leche), el compte (la cuenta). Se aprenden uno a uno.
5 · Els interrogatius
| Català | Español | Exemple |
|---|---|---|
| com | cómo | Com et dius? — ¿Cómo te llamas? |
| on | dónde | On vius? — ¿Dónde vives? |
| d'on | de dónde | D'on ets? — ¿De dónde eres? |
| qui | quién | Qui és? — ¿Quién es? |
| què | qué (solo) | Què estudies? — ¿Qué estudias? |
| quin / quina | qué, cuál (+ nombre) | Quin nom! · Quina llengua parles? |
| quins / quines | qué, cuáles (plural) | Quines llengües parles? |
quin concuerda en género y número con el nombre que acompaña:
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculí | quin llibre | quins llibres |
| Femení | quina llengua | quines llengües |
Exemples
- D'on ets? — Soc del País Basc. — ¿De dónde eres? — Soy del País Vasco.
- Quina llengua parles a casa? — ¿Qué idioma hablas en casa?
- On viuen els teus pares? — ¿Dónde viven tus padres?
- d'on se escribe siempre con apóstrofe. «De on» es falta.
- No confundas què (qué, solo, con acento) con quin/quina (qué + nombre): Què parles? suena raro; se dice Quina llengua parles?
- El catalán no usa signo de interrogación de apertura: se escribe Com et dius?, no «¿Com et dius?».
Vocabulari
Ocho campos léxicos. Oculta las traducciones y recupéralas de memoria: es la forma de repasar que funciona. Haz clic en cualquier celda tapada para revelarla.
Salutacions i comiats
| Català | Español | Pronunciació aprox. |
|---|---|---|
| hola | Ò-lə | |
| bon dia | bon DÍ-ə | |
| bona tarda | BÓ-nə TAR-ðə | |
| bona nit | BÓ-nə NIT | |
| com estàs? | kom əs-TÀS | |
| com està? | kom əs-TÀ | |
| molt bé, i tu? | mol BÉ, i TU | |
| adéu | ə-ÐÉU | |
| a reveure | ə rə-BÉU-rə | |
| fins ara | fins Á-rə | |
| fins demà | fins də-MÀ | |
| fins aviat | fins ə-BJÁT |
Expressions de cortesia
| Català | Español | Pronunciació aprox. |
|---|---|---|
| si us plau | sius PLÀU | |
| gràcies | GRÀ-si-əs | |
| moltes gràcies | MÓL-təs GRÀ-si-əs | |
| de res | də RÉS | |
| perdó | pər-ÐÓ | |
| perdoni | pər-ÐÓ-ni | |
| ho sento | u SÉN-tu | |
| molt de gust | mol də GÚST | |
| igualment | i-γwal-MÉN |
Presentar-se
| Català | Español | Pronunciació aprox. |
|---|---|---|
| em dic... | əm DIK | |
| com et dius? | kom ət DIUS | |
| el nom | əl NOM | |
| el cognom | əl kuγ-NÓM | |
| d'on ets? | don ÉTS | |
| on vius? | on BIUS | |
| una mica de... | Ú-nə MÍ-kə də | |
| encara no | ən-KÁ-rə NO |
Països
| Català | Español | Pronunciació aprox. |
|---|---|---|
| el País Basc | əl pə-ÍS BASK | |
| Catalunya | kə-tə-LÚ-ñə | |
| Andorra | ən-DÒ-rə | |
| Espanya | əs-PÁ-ñə | |
| França | FRÁN-sə | |
| Anglaterra | ən-glə-TÈ-rə | |
| Itàlia | i-TÀ-li-ə | |
| Alemanya | ə-lə-MÁ-ñə | |
| Portugal | pur-tu-GÁL | |
| Galícia | gə-LÍ-si-ə |
Gentilicis
| Masculí | Femení | Español |
|---|---|---|
| basc | basca | |
| català | catalana | |
| andorrà | andorrana | |
| espanyol | espanyola | |
| francès | francesa | |
| anglès | anglesa | |
| italià | italiana | |
| alemany | alemanya | |
| portuguès | portuguesa | |
| gallec | gallega |
Llengües
| Català | Español | Pronunciació aprox. |
|---|---|---|
| el català | əl kə-tə-LÀ | |
| el castellà | əl kəs-tə-LLÀ | |
| l'èuscar / el basc | LÈUS-kər / əl BASK | |
| l'anglès | lən-GLÈS | |
| el francès | əl frən-SÈS | |
| l'italià | li-tə-LJÀ | |
| l'alemany | lə-lə-MÁÑ | |
| el gallec | əl gə-LLÈK |
Números 0-20
| Català | Español | Pronunciació aprox. |
|---|---|---|
| zero | ZÈ-ru | |
| un / una | UN / Ú-nə | |
| dos / dues | DÓS / DÚ-əs | |
| tres | TRÉS | |
| quatre | KWÁ-trə | |
| cinc | SINK | |
| sis | SIS | |
| set | SÈT | |
| vuit | BÚIT | |
| nou | NÒU | |
| deu | DÈU | |
| onze | ÓN-zə | |
| dotze | DÓ-dzə | |
| tretze | TRÉ-dzə | |
| catorze | kə-TÓR-zə | |
| quinze | KÍN-zə | |
| setze | SÉ-dzə | |
| disset | di-SÈT | |
| divuit | di-BÚIT | |
| dinou | di-NÒU | |
| vint | BIN |
Dies de la setmana
| Català | Español | Pronunciació aprox. |
|---|---|---|
| dilluns | di-LLUNS | |
| dimarts | di-MARTS | |
| dimecres | di-MÈ-krəs | |
| dijous | di-ZHÒUS | |
| divendres | di-BÉN-drəs | |
| dissabte | di-SÁP-tə | |
| diumenge | diu-MÉN-zhə | |
| la setmana | lə sət-MÁ-nə | |
| el cap de setmana | əl kap də sət-MÁ-nə |
El grupo zh de las transcripciones representa el sonido de la j francesa de jour o de la s inglesa de pleasure (no existe en castellano): dijous, diumenge, intel·ligent. Es una ll argentina suavizada, con zumbido.
Activitats
Siete actividades autocorregibles. Hazlas enteras antes de comprobar: el valor está en intentar recuperar, no en acertar a la primera. El progreso se guarda en este navegador.
Relaciona la salutació amb la situació
✓ FetaUne cada expresión con la situación adecuada.
-
1 · Bon dia
-
2 · Adéu
-
3 · Bona nit
-
4 · Fins demà
-
5 · Molt de gust
-
6 · A reveure
-
7 · Com estàs?
-
8 · Bona tarda
Completa el diàleg
✓ FetaRellena los huecos con una palabra de la lista. Sobran dos.
-
LAIAHola! Bon dia. Jo em Laia.
-
LAIAI tu, et dius?
-
OLAIAEm dic Olaia.
-
LAIA ets, Olaia?
-
OLAIA del País Basc. I tu?
-
LAIAJo soc de Lleida. I ara, vius?
-
OLAIAAra a Andorra la Vella.
-
LAIAMolt bé! I llengües parles?
-
OLAIA castellà i una mica d'anglès.
-
OLAIA, Laia. Fins demà!
Paraules que sobren
ets · és · vius
Tria la forma verbal correcta
✓ FetaElige la opción correcta. La corrección es inmediata: solo tienes un intento por ítem.
-
1Jo ______ de Bilbao.
-
2Tu ______ molt bé el català.
-
3L'Olaia ______ a Andorra la Vella.
-
4Com ______ dius?
-
5Nosaltres ______ estudiants.
-
6Vostè ______ el professor de català?
-
7Els meus pares ______ al País Basc.
-
8Jo em ______ Olaia.
-
9Vosaltres ______ castellà i català.
-
10Com ______ diu «gracias» en català?
L'article correcte: el, la o l'
✓ FetaEscribe el artículo definido singular que corresponde. Recuerda: l' va pegado a la palabra, sin espacio.
- noia (chica, fem.)
- amic (amigo, masc.)
- escola (escuela, fem.)
- llibre (libro, masc.)
- home (hombre, masc.)
- setmana (semana, fem.)
- idea (idea, fem.)
- dilluns (lunes, masc.)
- universitat (universidad, fem.)
- any (año, masc.)
Tradueix al català
✓ FetaOcho frases. Escribe la traducción completa. Si solo fallas acentos o apóstrofes, el aviso será ámbar y no rojo.
-
1Me llamo Olaia y soy del País Vasco.
-
2¿De dónde eres?
-
3Vivo en Andorra la Vella.
-
4¿Qué idiomas hablas?
-
5Hablo castellano y un poco de inglés.
-
6Ella se llama Laia y es catalana.
-
7Buenos días, ¿cómo está usted?
-
8Muchas gracias, hasta mañana.
Comprensió lectora
✓ FetaLee el diálogo y responde a las preguntas en catalán, con frase completa.
A la recepció de l'escola d'idiomes
SRA. FONT: Bon dia. Digui'm.
OLAIA: Bon dia. Em dic Olaia Etxeberria. Vinc per al curs de català.
SRA. FONT: Molt bé. Com s'escriu el cognom, si us plau?
OLAIA: E-T-X-E-B-E-R-R-I-A.
SRA. FONT: Gràcies. I d'on és, senyora Etxeberria?
OLAIA: Soc de Bilbao, del País Basc. Però ara visc aquí, a Andorra la Vella.
SRA. FONT: Perfecte. I quines llengües parla?
OLAIA: Parlo castellà, una mica de basc i una mica d'anglès. Català, encara no.
SRA. FONT: Doncs el seu grup és el nivell inicial. Les classes són els dimarts i els dijous.
OLAIA: Els dimarts i els dijous. Molt bé, gràcies!
SRA. FONT: A vostè. A reveure!
Vocabulari nou: digui'm (dígame) · vinc per a (vengo para) · com s'escriu? (¿cómo se escribe?) · el seu grup (su grupo) · el nivell (el nivel) · a vostè (a usted, respuesta cortés a gracias).
-
1Com es diu la dona que arriba a l'escola?
-
2D'on és?
-
3On viu ara?
-
4Quines llengües parla?
-
5Quins dies són les classes?
Fíjate
La Sra. Font trata a Olaia de vostè (d'on és?, quines llengües parla?), y Olaia le responde con si us plau, gràcies. Es el registro formal de una recepción, una oficina o una tienda.
Producció guiada: la teva presentació
✓ FetaEscribe tu propia presentación (5-7 frases) siguiendo el modelo. Usa como mínimo: em dic, soc de, visc a, parlo, y un saludo y una despedida.
Estructura
- Saludo
- Nombre
- Origen
- Dónde vives ahora
- Idiomas que hablas
- Un detalle libre (qué estudias, qué día tienes clase...)
- Despedida
Model resolt
Hola, bon dia! Em dic Olaia Etxeberria. Soc del País Basc, de Bilbao. Ara visc a Andorra la Vella. Parlo castellà, una mica de basc i una mica d'anglès. Estudio català els dimarts i els dijous. Molt de gust! Adéu, fins aviat!
Mostra alternativa vàlida
(la teva pot ser diferent i igualment correcta)
Bona tarda! Em dic Olaia. Soc basca, de Bilbao, però ara visc a Andorra. Parlo castellà i estudio català. Les meves classes són els dimarts. Gràcies i fins demà!
Autocorrección — comprueba en tu texto
- ¿Has escrito soc sin acento y és/són con acento?
- ¿Has puesto em dic (no «me dic»)?
- ¿Has usado a para el lugar donde vives (visc a Andorra)?
- ¿Has puesto los idiomas sin artículo tras parlar (parlo català)?
- ¿Has escrito d'on con apóstrofe, si lo has usado?
- ¿Has evitado los signos ¿ ¡ de apertura?
Tasca final
🎙️ Grava't presentant-te (60-90 segons)
La tarea. Imagina que te acabas de matricular en un curso en Andorra y el profesor pide a cada persona que se presente al grupo. Grábate en audio (el móvil basta) presentándote en catalán, sin leer. Puedes escribir un guion antes, memorizarlo y luego grabar sin mirarlo.
Debe incluir obligatoriamente
- Un saludo adecuado a la hora del día.
- Tu nombre (y apellido, deletreado si quieres practicar).
- De dónde eres.
- Dónde vives ahora.
- Al menos dos idiomas que hablas, uno con una mica de...
- Un día de la semana.
- Una despedida.
Checklist d'avaluació
- Contingut
- Aparecen los 7 elementos obligatorios
- La presentación dura 60-90 s
- Gramàtica
- em dic correcto (no «me dic»)
- soc / és bien usados
- visc a + lugar
- Idiomas sin artículo tras parlar
- Artículos el/la/l' correctos
- Pronunciació
- Las a/e átonas suenan neutras (ə), no claras
- La o átona suena u (parlo → PAR-lu)
- No pronuncias la -r final de los infinitivos
- casa, rosa, quinze con s/z sonora
- Fluïdesa
- Hablas sin leer, con pausas naturales
- Te entiendes a ti misma al reescucharlo
0/13 criterios marcados
Autoevaluación
12-13 ✅ = objetivo cumplido · 9-11 ✅ = repasa fonética y vuelve a grabar · <9 ✅ = revisa la sección de gramática y repite la actividad 7 por escrito antes de grabar.
Extra (opcional)
Escucha la grabación una semana después. Es el mejor termómetro de progreso que tendrás en todo el curso.
Cultura
El català: una llengua, tres grans varietats — i un estat
El catalán lo hablan unos 10 millones de personas repartidas por cuatro estados: España (Cataluña, Comunidad Valenciana, Islas Baleares y la Franja de Aragón), Andorra, Francia (la Catalunya Nord, en el Rosellón) e Italia (la ciudad de l'Alguer, en Cerdeña). Es una de las lenguas medianas de Europa: más hablantes que el danés, el finés o el noruego.
Como cualquier lengua viva, tiene variedades geográficas. Las tres grandes son:
- Català central — el de Barcelona, Girona y buena parte de Cataluña, y el más próximo al habla de Andorra. Es el que aprendes en este curso: es el estándar más extendido en medios, enseñanza y doblaje. Su rasgo distintivo es la vocal neutra (ə) y la 1ª persona en -o: jo parlo.
- Valencià — el de la Comunidad Valenciana. No es una lengua distinta: es la misma lengua con su propio estándar oficial (fijado por la Acadèmia Valenciana de la Llengua). No tiene vocal neutra —la a átona suena a clara, más parecida al castellano— y la 1ª persona es jo parle.
- Balear — el de Mallorca, Menorca e Ibiza. Usa el llamado article salat (es, sa en lugar de el, la: sa casa) y la 1ª persona sin desinencia: jo parl.
Entenderse entre variedades es fácil: un barcelonés y un valenciano se comprenden sin esfuerzo, como un madrileño y un argentino.
El catalán en Andorra
Andorra es el único estado del mundo cuya única lengua oficial es el catalán. Lo establece el artículo 2 de la Constitución de 1993: «La llengua oficial de l'Estat és el català». No comparte oficialidad con el español ni con el francés, aunque ambos se oyen constantemente por la composición de la población y la vecindad.
Esto tiene consecuencias muy prácticas: la administración, la señalización, la educación pública y la documentación oficial funcionan en catalán, y acreditar un nivel de catalán es requisito en numerosos trámites y puestos de trabajo. El organismo de referencia para la política lingüística es el Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra, que organiza cursos y pruebas de nivel propias.
Andorra es además el único territorio de habla catalana donde la lengua no ha estado nunca prohibida ni perseguida —a diferencia de lo ocurrido en España durante el franquismo— y donde no compite con otra lengua oficial. Por eso, para quien llega a vivir allí, aprender catalán no es un gesto simbólico: es la vía normal de integración.
Mini-test
10 preguntas sobre toda la unidad. Elige a, b o c y corrige al final.
-
1¿Cuál es la forma correcta de la 1ª persona de ser?
-
2«¿De dónde eres?» se dice:
-
3¿Qué artículo lleva escola?
-
4¿Qué artículo lleva universitat?
-
5El femenino de francès es:
-
6«Vivo en Andorra» se dice:
-
7¿Cómo suena la o de parlo en catalán central?
-
8¿Cuál de estas palabras lleva essa sonora [z]?
-
9¿Cuál es el número 16 en catalán?
-
10«¿Qué idiomas hablas?» se dice: